Canvis

4 bytes afegits ,  14:19 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'hasda' a 'fins al'
Llínea 65: Llínea 65:  
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies al llarc de la costa del [[Mar Negre]].
 
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies al llarc de la costa del [[Mar Negre]].
   −
El orige dels eslaus es incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest hasda el Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]]., una vegà conquistada pels vikincs, convertint-la en el centre de Russia, el estat més pròsper de la zona.
+
El orige dels eslaus es incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al el Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]]., una vegà conquistada pels vikincs, convertint-la en el centre de Russia, el estat més pròsper de la zona.
    
L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
 
L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
Llínea 75: Llínea 75:  
A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
 
A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
   −
L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
+
L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció fins al [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
    
El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.
 
El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.