Diferència entre les revisions de "Corona d'Aragó"
m Text reemplaça - 'hasda el' a 'fins al' |
m Text reemplaça - 'desde' a 'des de' |
||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori. | * El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori. | ||
*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó | *El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle. | ||
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes. | El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes. | ||