Diferència entre les revisions de "Llatí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 42:

*Tardiu: els pares de l'Iglèsia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme ~~acelerat~~. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.

*Renacentista: en el Renaiximent la mirada dels humanistes es torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. Petrarca, Erasmo de Rotterdam, Luis Vives, Antonio de Nebrija i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés de la seua pròpia llengua.

@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 *Tardiu: els pares de l'Iglèsia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.
-*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme acelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.
+*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.
 *Renacentista: en el Renaiximent la mirada dels humanistes es torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. Petrarca, Erasmo de Rotterdam, Luis Vives, Antonio de Nebrija i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés de la seua pròpia llengua.