Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.

Llínea 190:

Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).

[[Archiu:GCE front en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situación aproximada al febrer de 1939.]]

En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de l'imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

Llínea 287:

* Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.

* Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aeris i metrallaments de les unitats enemigues.

* Es va demostrar la importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.

* Es va demostrar l'importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.

* Encara que anecdòtic, es van utilisar avions de bombardeig en picat per a llançar queviures i misages d'ànim a posicions assejades, com el Alcàzar de Toledo o el santuari de Santa Maria del Cap.

* I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavilles i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.
-Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.
+Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.
 De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.
@@ Llínea 190: / Llínea 190: @@
 Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).
 [[Archiu:GCE front en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situación aproximada al febrer de 1939.]]
-En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.
+En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de l'imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.
 A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».
@@ Llínea 287: / Llínea 287: @@
 * Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.
 * Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aeris i metrallaments de les unitats enemigues.
-* Es va demostrar la importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.
+* Es va demostrar l'importància de l'aviació de caça per al domini de l'aire. Una aviació de caça eficaç evitava els bombardejos enemics. Es va començar a utilisar la caça nocturna.
 * Encara que anecdòtic, es van utilisar avions de bombardeig en picat per a llançar queviures i misages d'ànim a posicions assejades, com el Alcàzar de Toledo o el santuari de Santa Maria del Cap.
 * I una atra anècdota van ser els bombardejos ideològics, per mig d'octavilles i flametes a les ciutats que estaven en la retaguàrdia, com el bombardeig del pa sobre Alacant.