Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc que ~~la resta~~ del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc que el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] van acceptar els furs de Valéncia i es van incorporar a les Corts Valencianes. Fins aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de ~~la resta~~ de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de el restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].
-En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc que la resta del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
+En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc que el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].
 De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] van acceptar els furs de Valéncia i es van incorporar a les Corts Valencianes. Fins aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
 == Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==
-Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de la resta de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
+Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de el restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.
 Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].