Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 54:

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
-Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
+Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
 Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.