Diferència entre les revisions de "Península Ibèrica"
m Text reemplaça - 'mesura' a 'mida' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref> | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref> | ||
| Llínea 20: | Llínea 19: | ||
=== Evolució històrica === | === Evolució històrica === | ||
Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic. | Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic. | ||
| Llínea 31: | Llínea 29: | ||
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà. | Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà. | ||
==Geografia== | == Geografia == | ||
Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós. | Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós. | ||
| Llínea 39: | Llínea 36: | ||
El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | ||
{{cita| | {{cita|Ibèria… se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}} | ||
===Topografia=== | ===Topografia=== | ||
| Llínea 45: | Llínea 42: | ||
==Divisió política de la Península Ibèrica== | ==Divisió política de la Península Ibèrica== | ||
La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus. | La Península Ibèrica comprén gran part d'[[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]] i [[Gibraltar]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus. | ||
{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | {| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | ||
| Llínea 55: | Llínea 52: | ||
! Capital | ! Capital | ||
|- | |- | ||
|Espanya <ref>No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref> | |[[Espanya]] <ref>No s'inclouen [[Illes Balears|Balears]], [[Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]] per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref> | ||
|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|[[Madrit]] | |[[Madrit]] | ||
|- | |- | ||
|Portugal <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref> | |[[Portugal]] <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref> | ||
|align="right"|10.077.388 | |align="right"|10.077.388 | ||
|align="right"|89.261 | |align="right"|89.261 | ||
|[[Lisboa]] | |[[Lisboa]] | ||
|- | |- | ||
|Andorra | |[[Andorra]] | ||
|align="right"|81.222 | |align="right"|81.222 | ||
|align="right"|467,76 | |align="right"|467,76 | ||
|[[Andorra la Vella]] | |[[Andorra la Vella]] | ||
|- | |- | ||
|Gran Bretanya | |[[Gran Bretanya]] | ||
|align="right"|27.967 | |align="right"|27.967 | ||
|align="right"|6,50 | |align="right"|6,50 | ||