Diferència entre les revisions de "Processó del Corpus Christi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

Històricament la festivitat del Corpus Christi a [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[segle XIV]] fins a finals del [[segle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort ab el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el [[8 d'agost]] de [[1416]], anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Llínea 26:

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] se cap a al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera a la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar al matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.

Llínea 58:

*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),

*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)

*Carrer de Mayans (creuament ab el Trinquet i el Delme).

*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).

*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).

*Placeta Latonda.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Històricament la festivitat del Corpus Christi a [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[segle XIV]] fins a finals del [[segle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.
-Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort ab el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.
+Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.
 El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el [[8 d'agost]] de [[1416]], anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.
@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.
-Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.
+Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.
 No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] se cap a al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera a la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar al matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.
@@ Llínea 58: / Llínea 58: @@
 *Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
 *Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
-*Carrer de Mayans (creuament ab el Trinquet i el Delme).
+*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).
 *Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
 *Placeta Latonda.