Diferència entre les revisions de "Gijón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 117:

== Economia ==

Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.

Llínea 126:

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de la economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en la economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

== Govern i administració ==

@@ Llínea 117: / Llínea 117: @@
 == Economia ==
-Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.
+Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.
 El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
 * L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.
@@ Llínea 126: / Llínea 126: @@
 La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
-Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de la economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en la economia del municipi és pràcticament irrellevant.
+Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
 == Govern i administració ==