Diferència entre les revisions de "Hispània romana"

Este periodo es troba comprès entre 218 a. de C. (data del desembarcament romà en [[Empúries]]) i els principis del [[segle V]] (quan entren els [[visigots]] en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). Al llarg d'aquest extens període de set segles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic van sofrir profunds i irreversibles canvis, i quedaria marcat per sempre amb la inconfusible empremta de la cultura i els costums romans.

De fet, després del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del [[Imperi romà]], proporcionant a aquest un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant segles una de les parts més estables del món romà i bressol d'alguns governants de l'imperi.

El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles sotmesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador.

La societat hispana es va organitzar com la de la resta de l'Imperi romà, en homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, però no tenien els mateixos drets que els homes.