Canvis

Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.

Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberich per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid''. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberich per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid''. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, despuix de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

=== Les Germanies ===

=== Les Germanies ===

=== Segles XVIII, XIX i XX ===

=== Segles XVIII, XIX i XX ===

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, després de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], després del procés començat en [[1764]].

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en [[1764]].

En [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''.

En [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''.