Diferència entre les revisions de "Jaume I" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]

Jaume I de [[Valencia]], [[Arago]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins ~~despres~~ d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].

Jaume I de [[Valencia]], [[Arago]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despuix d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heredà el senyoriu de [[Montpeller]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).

Llínea 7:

En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l’any [[1228]].

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys ~~despres~~, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
-Jaume I de [[Valencia]], [[Arago]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
+Jaume I de [[Valencia]], [[Arago]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en [[Montpellier]] (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien sos pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despuix d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
 Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heredà el senyoriu de [[Montpeller]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l’any [[1228]].
-Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
+Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violant d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d’octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valencia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].
 En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valencia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valencia]]. En [[1261]] convocà les corts en la ciutat de [[Valencia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en titul de Regne.