Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: ~~l’Atlantic~~ nort i ~~l’Atlantic~~ sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.

Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.

L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial ~~Artic~~]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[~~Africa~~]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Ártic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial ~~Artic~~]] i ~~l’Atlantic~~ nort.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.

A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].

Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà ~~Indic~~]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula ~~Antartica~~.

Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antàrtica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).

La salinitat de l’Oceà ~~Atlantic~~ es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.

La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.

[[Categoria:Geografia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlantic nort i l’Atlantic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
+Es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L’Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d’Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
-L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Artic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Africa]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
+L’Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s’exte de nort a sur des de l’[[Oceà Glacial Ártic]], al nort, fins l’[[Antartida]], al sur, en l’espai comprenut entre la costa oriental d’America i les costes occidentals d’[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
-Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Artic]] i l’Atlantic nort.
+Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, como el limit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
 A l’Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l’illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].
-Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Indic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antartica.
+Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d’Hornos]] a la peninsula Antàrtica.
 Te una fondaria mija de 3.743 m (que s’obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grands depresions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
-La salinitat de l’Oceà Atlantic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.
+La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes pescades son l’amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l’oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.
 [[Categoria:Geografia]]