Diferència entre les revisions de "China"

mSense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 32: Llínea 32:
La [[constitució de la República Popular China |quarta constitució de la República Popular China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.  
La [[constitució de la República Popular China |quarta constitució de la República Popular China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.  


Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics.
Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han segut privats dels seus drets polítics.


=== Divisió administrativa ===
=== Divisió administrativa ===
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  


Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
Llínea 110: Llínea 110:
[[Categoria:China]]
[[Categoria:China]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]