Diferència entre les revisions de "Líbia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 50:

| membre_de = [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[OPEP]]

| nota1 = * Se parla també l'idioma italià

}}

'''Líbia''', oficialment la '''Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista''' o '''Gran Jamahiriya Àrap Líbia Popular Socialista''', és un país del nort d'[[Àfrica]], ubicat en el [[Magrib]]. Llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, a l'oest en [[Tunis]] i [[Algèria]], al suroest en [[Níger]], al sur en [[Chad]], al surest en [[Sudan]] i a l'est en [[Egipte]].

Llínea 60:

Llínea 57:

== Història ==

Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]]. La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].

Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]].

La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].

En [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].

Llínea 72:

Llínea 67:

En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.

Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.

D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].

Llínea 79:

Llínea 74:

== Govern i política ==

El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En [[1986]], adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.

El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular. El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre. [[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.

El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular.

El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre.

[[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.

=== Govern Local ===

Llínea 98:

Llínea 91:

== Organisació polític-administrativa ==

Líbia es trobava dividida en el passat en governacions o ''[[muhafazah|muhafazat]] '', passà a organisar el seu territori en 25 municipis o ''[[baladiyat]] ''.<ref>Lahmeyer, Jan, ([[November 26]] [[2004]]), [http://www.library.uu.nl/wesp/populstat/Africa/libyap.Htm "Historical demographical data of the administrative divisió"], ''Universiteit Utrecht'', Accessed July 19 2006</ref> Posteriorment, el país fon dividit en 34 ''[[sha'biyah|sha'biyat]] ''.<ref>Jamahiriya News Agency, ([[July 19]] [[2004]]), [http://mathaba.net/news/?x=60889 "Masses of the Basic People's Congresses select their Secretariats and People's Committees"] ''Mathaba News'', Accessed July 19 2006</ref><ref>(en àrab) [http://www.gpc.Gov.ly/online_alshabyat/index.php "Municipalities of Libya"], ''Website of the General People's Committee of Libya'' Accessed [[July 19]] [[2006]]</ref> Posteriorment es tornà a reorganisar en 22 ''sha'biyat''.<ref>[http://gpco.gov.ly/online/shabyat.php] ''شعبيات الجماهيرية العظمى'' - Sha'biyat of Great Jamahiriya, Accessed [[July 6]], [[2007]]

</ref>

@@ Llínea 50: / Llínea 50: @@
 | membre_de = [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[OPEP]]
 | nota1 = * Se parla també l'idioma italià
 }}
 '''Líbia''', oficialment la '''Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista''' o '''Gran Jamahiriya Àrap Líbia Popular Socialista''', és un país del nort d'[[Àfrica]], ubicat en el [[Magrib]]. Llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, a l'oest en [[Tunis]] i [[Algèria]], al suroest en [[Níger]], al sur en [[Chad]], al surest en [[Sudan]] i a l'est en [[Egipte]].
@@ Llínea 60: / Llínea 57: @@
 == Història ==
+Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]]. La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].
-Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]].
-La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].
 En [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].
@@ Llínea 72: / Llínea 67: @@
 En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
-Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i  mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
+Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
 D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
@@ Llínea 79: / Llínea 74: @@
 == Govern i política ==
+El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En [[1986]], adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.
-El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En [[1986]], adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.
+El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular. El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre. [[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.
-El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular.
-El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre.
-[[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.
 === Govern Local ===
@@ Llínea 98: / Llínea 91: @@
 == Organisació polític-administrativa ==
 Líbia es trobava dividida en el passat en governacions o ''[[muhafazah|muhafazat]] '', passà a organisar el seu territori en 25 municipis o ''[[baladiyat]] ''.<ref>Lahmeyer, Jan, ([[November 26]] [[2004]]), [http://www.library.uu.nl/wesp/populstat/Africa/libyap.Htm "Historical demographical data of the administrative divisió"], ''Universiteit Utrecht'', Accessed July 19 2006</ref> Posteriorment, el país fon dividit en 34 ''[[sha'biyah|sha'biyat]] ''.<ref>Jamahiriya News Agency, ([[July 19]] [[2004]]), [http://mathaba.net/news/?x=60889 "Masses of the Basic People's Congresses select their Secretariats and People's Committees"] ''Mathaba News'', Accessed July 19 2006</ref><ref>(en àrab) [http://www.gpc.Gov.ly/online_alshabyat/index.php "Municipalities of Libya"], ''Website of the General People's Committee of Libya'' Accessed [[July 19]] [[2006]]</ref> Posteriorment es tornà a reorganisar en 22 ''sha'biyat''.<ref>[http://gpco.gov.ly/online/shabyat.php] ''شعبيات الجماهيرية العظمى'' - Sha'biyat of Great Jamahiriya, Accessed [[July 6]], [[2007]]
 </ref>