Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

La '''Ruta dels Classics''' és una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la [[llengua valenciana]], del [[Sigle d’Or Valencià]]: [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i [[Joan Roiç de Corella]], els tres relacionats en la cort del duc [[Alfons d’Aragó]], dit el Vell.

La ruta evoca el ~~segle~~ XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua valenciana en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.

La ruta evoca el [[sigle XV]] valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels [[Vi|vins]], i dels diversos accents de la nostra [[llengua valenciana]] en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.

== Itinerari ==

Llínea 20:

== La Ruta pas a pas ==

*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del ~~segle~~ XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.

*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.

**[[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.

**[[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.

**[[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]].

**[[Museu arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.

**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del ~~segle~~ XIV sobre el riu Serpis tanca ~~les restes medievals~~ de la ciutat.

**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat.

* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.

* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.

*[[Alfauir]]

**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el ~~segle~~ XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.

**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.

*[[Albaida]]:

**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del ~~segle~~ XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.

**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.

**'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''

** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.

*[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval.

**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el ~~segle~~ XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.

**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.

**'''Torres de la Muralla'''

**'''Barri Migeval'''

**'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].

*La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el ~~segle~~ XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.

*La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.

*[[Xaló]]:

**'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el ~~segle~~ XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.

**'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.

*[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.

**'''Muralles de Dénia'''

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 La '''Ruta dels Classics''' és una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la [[llengua valenciana]], del [[Sigle d’Or Valencià]]: [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i [[Joan Roiç de Corella]], els tres relacionats en la cort del duc [[Alfons d’Aragó]], dit el Vell.
-La ruta evoca el segle XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua valenciana en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.
+La ruta evoca el [[sigle XV]] valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels [[Vi|vins]], i dels diversos accents de la nostra [[llengua valenciana]] en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.
 == Itinerari ==
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 == La Ruta pas a pas ==
-*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.
+*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.
 **[[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
-**[[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.
+**[[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]].
 **[[Museu arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.
-**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
+**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat.
-* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
+* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
 *[[Alfauir]]
-**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
+**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
 *[[Albaida]]:
-**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
+**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
 **'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''
 ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.
 *[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval.
-**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.
+**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.
 **'''Torres de la Muralla'''
 **'''Barri Migeval'''
 **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].
-*La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.
+*La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.
 *[[Xaló]]:
-**'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
+**'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
 *[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.
 **'''Muralles de Dénia'''