Diferència entre les revisions de "Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 135:

==== Independencia ====

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], ~~creando~~ grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant ~~politica~~ com ~~economica~~, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que se vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països ~~iberoamericanos~~, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

@@ Llínea 135: / Llínea 135: @@
 ==== Independencia ====
 {{VT|Conjuració de Belem}}
-En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creando grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant politica com economica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que se vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericanos, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.
+En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.