Diferència entre les revisions de "Alquímia"
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
=== Alquímia al món grec === | === Alquímia al món grec === | ||
La ciutat grega d'[[ | La ciutat grega d'[[Aleixandria]] a Egipte era un centre de saber alquímic que va retindre la seua preeminència durant la major part de les eres grega i romana. Els grecs es van apropiar de les creences hermètiques egípcies i les van unir en les filosofies [[Pitàgores|pitagòrica]], [[jònica]] i [[gnosticisme|gnòstica]]. | ||
La filosofia pitagòrica és, essencialment, la creença en | La filosofia pitagòrica és, essencialment, la creença en qué els números governen l'univers, sorgida de les observacions del so, els estels i formes geomètriques com els triànguls o qualsevol de la qual puga derivar-se una divisió. | ||
El pensament jònic es basava en la creença en | El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat mitjançant l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual van arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només mitjançant acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques. | ||
El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte | El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalisa de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, en adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, un adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Déu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del déu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Déu provablement va tenir molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Déu també van ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Déu com una ment còsmica transcendent). | ||
Un concepte molt important introduït en | Un concepte molt important introduït en esta època, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per només quatre [[element clàssic|elements]]: terra, aire, aigua i foc. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref> | ||
Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte. | Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte. | ||