Canvis

Tot el [[pensament chinenc]] tradicional, que partix de les nocions expostes en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduible com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques chinenques tenen una relació o l'atra en l'alquímia, en tant que mètodos que estudien i apliquen els mecanismes d'este canvi. Això ya és manifest en els conceptes bàsics d'esta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc.  

Tot el [[pensament chinenc]] tradicional, que partix de les nocions expostes en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduible com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques chinenques tenen una relació o l'atra en l'alquímia, en tant que mètodos que estudien i apliquen els mecanismes d'este canvi. Això ya és manifest en els conceptes bàsics d'esta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc.  

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tenir una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de connectar el vermell del cinabri en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, el que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de mètodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tenir una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el vermell del cinabri en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, el que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de mètodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de la China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]).

La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de la China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]).

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels textos Rasayana tenen les seves arrels a les escoles tàntriques Kaula relacionades amb els ensenyaments de la personalitat de [[Matsyendranath]].

Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seves arrels a les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyaments de la personalitat de [[Matsyendranath]].

El rasayana era entès per molt poca gent en aquella època com [[Nagarjuna]], un monjo budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut exemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es deia que Nagarjuna havia desenvolupat un mètode per convertir-lo en or. La majoria de les seves obres originals s'han perdut, però els seus ensenyaments tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es deia que Nagarjuna havia desenrollat un mètodo per convertir-lo en or. La majoria de les seves obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

=== Alquímia al món grec ===

=== Alquímia al món grec ===

El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat mitjançant l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual van arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només mitjançant acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques.  

El pensament jònic es basava en la creença en qué l'univers podia ser explicat mitjançant l'observació dels [[fenomen]]s naturals; es creu que esta filosofia va ser iniciada per [[Tales de Milet]] i el seu pupil [[Anaximandre de Milet]] i posteriorment desenrollada per [[Plató]] i [[Aristòtil]], les obres del qual van arribar a ser una part integral de l'alquímia. Segons esta creença, l'univers pot ser descrit per unes poques lleis unificades que poden determinar-se només mitjançant acorades, minucioses i àrdues exploracions filosòfiques.  

El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalisa de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, en adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, un adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Déu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del déu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Déu provablement va tenir molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Déu també van ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Déu com una ment còsmica transcendent).

El tercer component introduït a la filosofia hermètica pels grecs va ser el [[gnosticisme]], una creença, estesa durant l'[[Imperi Romà]] cristià, que el món és imperfecte perqué va ser creat de manera imperfecta i que l'aprenentage sobre la naturalisa de la substància espiritual portaria a la salvació. Fins i tot creen que [[Deu]] no «va crear» l'univers en el sentit clàssic, sino que l'univers va ser creat «d'ell» pero es va corrompre en el procés (en lloc de corrompre's per les transgressions d'Adam i Eva, el [[pecat original]]. Segons les creences gnòstiques, en adorar el cosmos, la naturalea o les criatures del món, un adora al Deu Verdader. Moltes sectes gnòstiques sostenien fins i tot que la deïtat bíblica seria dolenta i havia de ser una emanació caiguda de l'Elevat Déu a qui buscaven adorar i unir-se. No obstant això, l'aspecte del deu d'[[Abraham]] com ser malvat no va jugar en realitat cap paper en l'alquímia, pero l'aspecte de l'ascens a l'Elevat Déu provablement va tenir molta influència. Les teories platòniques i neoplatòniques sobre els [[problema dels universals|universals]] l'omnipotència de Déu també van ser absorbides (les seues principals creences veuen l'aspecte físic del món com a imperfecte i creuen en Déu com una ment còsmica transcendent).

Un concepte molt important introduït en esta època, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per només quatre [[element clàssic|elements]]: terra, aire, aigua i foc. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref>  

Un concepte molt important introduït en esta época, concebut per [[Empèdocles]] i desenrollat per Aristòtil, va anar que totes les coses de l'univers estaven formades per només quatre [[element clàssic|elements]]: terra, aire, aigua i foc. Segons Aristòtil, cada element tenia una esfera a la qual pertanyia i a la qual tornaria si se li deixava intacte.<ref name=Lindsay>Jack Lindsay, ''The Origins of Alchemy in Graeco-Roman Egypt'', p.15. Muller, Londres, 1970 {{en}} </ref>  

Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte.

Els quatre elements dels grecs eren aspectes majoritàriament qualitatius de la matèria i no quantitatius com el són els nostres elements moderns, eren les qualitats primàries i més generals per mitjà de les quals la substància amorfa i purament quantitativa de tots els cossos es presentava en una forma diferenciada.<ref>Ethan Allen Hitchcock,''Remarks Upon Alchemy and the Alchemists'', p.66. Crosby, Nichols. Boston, 1857 {{en}}</ref> Alquimistes posteriors van desenvolupar extensivament els aspectes místics d'aquest concepte.

{{refend}}

{{refend}}

== Enllaços externs ==

== Vínculs externs ==

* [http://upasika.com/alquimia.htm Textos d'alquímia en castellà]

* [http://upasika.com/alquimia.htm Textos d'alquímia en castellà]

* [http://www.alchemywebsite.com/index.html The Alchemy Web Site] (anglès, [http://www.alchemywebsite.com/spanish.html material en castellà])

* [http://www.alchemywebsite.com/index.html The Alchemy Web Site] (anglès, [http://www.alchemywebsite.com/spanish.html material en castellà])