Diferència entre les revisions de "Química computacional" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

Els ~~mètodos~~ utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes ~~mètodos~~, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els ~~mètodos~~ més precisos són nomenats ~~mètodos~~ ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

== Enllaços externs ==

* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els ~~mètodos~~ computacionals de la química quàntica de molècules.

* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.

* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).

* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.
-Els mètodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes mètodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els mètodos més precisos són nomenats mètodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.
+Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.
 == Enllaços externs ==
-* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els mètodos computacionals de la química quàntica de molècules.
+* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.
 * [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).
 * [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).