| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal. | | La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal. |
| | | | |
| − | Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[segle XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica''). | + | Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[sigle XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica''). |
| | | | |
| | Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal | | Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal |
| | | | |
| − | En el [[segle XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. | + | En el [[sigle XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. |
| | | | |
| − | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa. | + | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[sigle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa. |
| | | | |
| | ==Lliteratura== | | ==Lliteratura== |