Diferència entre les revisions de "Partit judicial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

En [[Espanya]], un '''partit judicial''' és una unitat territorial per a l'administració de justícia, integrada per un o més [[municipi|municipis]] llimítrofs i pertanyents a una mateixa [[província]].

D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front ~~de el~~ restant de municipis del partit judicial es troben els [[Jujat de Pau|jujats de pau]].

D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front del restant de municipis del partit judicial es troben els [[Jujat de Pau|jujats de pau]].

La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis.

La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en l'any [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En l'any [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis.

Els escuts provincials (utilisats per les diputacions provincials) normalment estan composts pels escuts dels municipis cap de partit judicial i en el centre solen portar l'escut de la capital provincial.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 En [[Espanya]], un '''partit judicial''' és una unitat territorial per a l'administració de justícia, integrada per un o més [[municipi|municipis]] llimítrofs i pertanyents a una mateixa [[província]].
-D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front de el restant de municipis del partit judicial es troben els [[Jujat de Pau|jujats de pau]].
+D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front del restant de municipis del partit judicial es troben els [[Jujat de Pau|jujats de pau]].
-La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis.
+La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en l'any [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En l'any [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis.
 Els escuts provincials (utilisats per les diputacions provincials) normalment estan composts pels escuts dels municipis cap de partit judicial i en el centre solen portar l'escut de la capital provincial.