Diferència entre les revisions de "Monarquia"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.


En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de [[Sobirania popular|sobirania popular]]. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.


Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.