Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola"
| Llínea 248: | Llínea 248: | ||
===== Guerra naval en el Mediterrani ===== | ===== Guerra naval en el Mediterrani ===== | ||
[[ | [[Archiu:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirant Cervera]] | ||
En el [[ | En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres. | ||
El [[20 de juliol]] de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el ''Cervantes'', Algessires i La Llínea.<br /> | El [[20 de juliol]] de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el ''Cervantes'', Algessires i La Llínea.<br /> | ||
El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis. | El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis. | ||
A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el | A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el recolzament d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotunt fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este. | ||
El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre | El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercussió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br /> | ||
La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br /> | La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br /> | ||
El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors | El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br /> | ||
El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries'' i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s' | El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries'' i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br /> | ||
El [[6 de març]] de 1938 és | El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br /> | ||
Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i | Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escolten diversos combois. | ||
===== Participació estrangera en la guerra naval ===== | ===== Participació estrangera en la guerra naval ===== | ||