Diferència entre les revisions de "Dret romà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').

= Subdivisió ==

El dret romà se subdividix en:

* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ''[[ius civile]].''

* ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'')

* ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''.

* ''[[Ius legitimum]]'', el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].

* ''[[Ius gentium]]'', tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

== Delictes en jurisdiccions especials ==

Alguns delictes tenen juges especials:

* Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]].

* Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]].

Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.

La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s.

La [[detenció preventiva]] era la norma general.

La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:

* Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.

* Als lladres de collites se'ls penjava.

* Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.

Es donaven a més alguns tipo especials d'indults:

* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.

* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.

* El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.

Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.

Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.

En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis van anar evolucionant i així veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.

La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit.

Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la.

El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències van anar aumentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].

Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es van establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia.

Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

== Referències ==

== Vejau també ==

* [[Llista de lleis romanes]].

== Vínculs externs ==

* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}

* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

[[Categoria:Dret romà| ]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 La jurisdicció a [[Roma]] es concentra a la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (''[[dies fasti]]'') seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]'') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]'').
+= Subdivisió ==
+El dret romà se subdividix en:
+* ''[[Ius Quiritium]]''; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucli del ''[[ius civile]].''
+* ''[[Ius civile]]'', el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (''cives romani'')
+* ''[[Ius honorarium]]'' o ''[[ius praetorium]]'', sobre les situacions de dret no recollides al ''ius civile'', però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de ''[[iurisdictio]]''.
+* ''[[Ius legitimum]]'', el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].
+* ''[[Ius gentium]]'', tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.
+== Delictes en jurisdiccions especials ==
+{{Justícia i dret romà}}
+Alguns delictes tenen juges especials:
+* Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]].
+* Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]].
+Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.
+La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s.
+La [[detenció preventiva]] era la norma general.
+La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:
+* Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
+* Als lladres de collites se'ls penjava.
+* Als incendiaris se'ls cremava vius.
+Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble.
+Es donaven a més alguns tipo especials d'indults:
+* El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
+* El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
+* El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.
+Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament.
+Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge.
+En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).
+Les lleis van anar evolucionant i així veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.
+La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
+La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit.
+Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la.
+El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
+L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
+Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències van anar aumentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
+Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es van establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia.
+Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
 == Referències ==
 <references/>
+== Vejau també ==
+* [[Llista de lleis romanes]].
+== Vínculs externs ==
+* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
+* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}
 [[Categoria:Dret romà| ]]