Diferència entre les revisions de "Piano"

El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.

El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.

1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actüen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.

2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectüen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.

3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.

Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal.

Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical.

Mini Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix.

Piano en Pedalero: piano equipat en un pedalero. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.

Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos cuya caixa és un rectangul horisontal.

Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada.

Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.

Són pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat.

* Vertical d'Estudie. De 110 a 139 Cm d'alçada.

Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics:

Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles.

Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX.