Diferència entre les revisions de "Constitució de 1812"

Llínea 28: Llínea 28:
[[Image:La_Verdad,_el_Tiempo_y_la_Historia.jpg|thumb|200px|''[[La Veritat, el Temps i l'Historia|Alegoría de la Constitució de 1812]] '', [[Francisco de Goya]], Museu de [[Estocolm]].]]
[[Image:La_Verdad,_el_Tiempo_y_la_Historia.jpg|thumb|200px|''[[La Veritat, el Temps i l'Historia|Alegoría de la Constitució de 1812]] '', [[Francisco de Goya]], Museu de [[Estocolm]].]]


La '''Constitució de 1812''' es va publicar fins a tres vegades a [[Espanya]] —[[1812]], [[1820]] i [[1836]]—, es va convertir en la fita democràtica en la primera mitat el segle XIX, va transcendir a diverses constitucions europees i va impactar en els orígens constitucionals i parlamentaris  de la major part dels Estats americans durant i darrere de la seua independència. Només per açò ya haguera merescut l'immortalitat.  
La '''Constitució de 1812''' es va publicar fins a tres vegades en [[Espanya]] —[[1812]], [[1820]] i [[1836]]—, es va convertir en la fita democràtica en la primera mitat del [[segle XIX]], va transcendre a diverses constitucions europees i va impactar en els orígens constitucionals i parlamentaris  de la major part dels Estats americans durant i darrere de la seua independència. Només per açò ya haguera merescut l'immortalitat.  


No obstant això, la major part de les investigacions dedicades al seu estudi ometen o menystenen la influència que la revolució lliberal i burguesa espanyola va tindre al transformar els [[territoris colonials americanos|imperio colonial espanyol]] en províncies d'un nou Estat, i convertir en nous ciutadans als antics súbdits de l'absolutisme, i que incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no sols als europeus, o els seus descendents americans, sino també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica, la qual cosa va traduir, en tercer lloc, en la seua transcendència per a les naixents llegislacions americanes.<ref> [http://books.google.es/books?id=bQj2cpZsm9gC&pg=PA84&dq=Jose+manuel+de+goyeneche&lr=&as_brr=3&ei=_VoQStbEIoS2yATWksSyCw#PPA116,M1 '''Els orígens del govern representatiu en el Perú'''.Valentin Paniagua.]</ref>  
No obstant això, la major part de les investigacions dedicades al seu estudi ometen o menystenen la influència que la revolució lliberal i burguesa espanyola va tindre al transformar els [[territoris colonials americanos|imperio colonial espanyol]] en províncies d'un nou Estat, i convertir en nous ciutadans als antics súbdits de l'absolutisme, i que incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no sols als europeus, o els seus descendents americans, sino també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica, lo que es va traduir, en tercer lloc, en la seua transcendència per a les naixents llegislacions americanes.<ref> [http://books.google.es/books?id=bQj2cpZsm9gC&pg=PA84&dq=Jose+manuel+de+goyeneche&lr=&as_brr=3&ei=_VoQStbEIoS2yATWksSyCw#PPA116,M1 '''Els orígens del govern representatiu en el Perú'''.Valentin Paniagua.]</ref>  


Les Talls van obrir les seues portes el [[24 de setembre]] de [[1810]] en el teatre de la [[Illa de Lleó]] per a, posteriorment, traslladar-se a l'oratori de Sant Felip Neri, en la ciutat de [[Cadis]]. Allí es reunien els diputats electes pel decret de febrer de 1810, que havia convocat eleccions tant en la península com en els territoris americans i asiàtics. A estos se'ls van unir els suplents  triats en el mateix Cadis per a cobrir la representació d'aquelles províncies de la monarquia ocupades per les tropes francesos o pels moviments insurgents americans. Les Talls, per tant, van estar compostes per un poc mi de trescents diputats, dels quals prop de seixanta van ser americans.
Les Corts varen obrir les seues portes el [[24 de setembre]] de [[1810]] en el teatre de la [[Illa de Lleó]] per a, posteriorment, traslladar-se a l'oratori de Sant Felip Neri, en la ciutat de [[Cadis]]. Allí es reunien els diputats electes pel decret de [[febrer]] de [[1810]], que havia convocat eleccions tant en la península com en els territoris americans i asiàtics. A estos se'ls varen unir els suplents  triats en el mateix Cadis per a cobrir la representació d'aquelles províncies de la monarquia ocupades per les tropes francesos o pels moviments insurgents americans. Les Corts, per tant, varen estar compostes per un poc més de trescents diputats, dels quals prop de seixanta varen ser americans.


== Un mateix estat per a abdós hemisferis en el XIX ==
== Un mateix estat per a abdós hemisferis en el XIX ==