Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"
| Llínea 146: | Llínea 146: | ||
En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a la unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10<sup>-4</sup> T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref> | En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a la unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10<sup>-4</sup> T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref> | ||
=== Michael Faraday: inducció (1831), generador (1831-1832), lleis i gàbia de Faraday === | === Michael Faraday: inducció ([[1831]]), generador (1831-[[1832]]), lleis i gàbia de Faraday === | ||
[[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]] | [[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]] | ||
{{principal|Llei de Faraday}} | {{principal|Llei de Faraday}} | ||
El físic i químic anglés [[Michael Faraday]] (1791-1867), discípul de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permés la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per | El físic i químic anglés [[Michael Faraday]] ([[1791]]-[[1867]]), discípul de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permés la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per lo que és considerat com el verdader fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]]. | ||
En l'any 1831 traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula una corrent elèctrica, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'una corrent elèctrica per un atra, i introduí el concepte de [[llínies de força]] per representar els camps magnètics. Durant este mateix periodo, investigà sobre l'electròlisis i descobrí les dos lleis fonamentals que porten el seu nom: | |||
1ª) La massa de substància lliberada en una electròlisis és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electrolit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)]; | |||
2ª) Les masses de diferents substància lliberades per la mateixa quantitat d'electricitat són directament proporcionals als seus pesos equivalents. | |||
En les seues investigacions es donà un pas fonamental en el desenroll de l'electricitat al establir que el magnetisme produïx electricitat a través del moviment. En honor seu es denominà farad (símbol F) la unitat de [[capacitat elèctrica]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El farad es definix com la capacitat d'un condensador tal que quan la seua càrrega és un coulomb, adquirix una diferència de potencial electrostàtic d'un volt.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_faraday.htm Biografia de Michael Faraday] Astrocosmo.cl. [15-05-2008]</ref> | |||
=== Heinrich Friedrich Lenz: llei de Lenz (1834) === | === Heinrich Friedrich Lenz: llei de Lenz (1834) === | ||