Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"
| Llínea 402: | Llínea 402: | ||
La indústria elèctrica creix en la [[societat de consum]] de masses i passa a la fase del capitalisme monopolista de les grans corporacions [[multinacionals]] de tipo [[holding]], com les nord-americanes [[General Electric]] (derivada de la companyia d'Edison) i [[Westinghouse Electric]] (derivada de la de Westinghouse i Tesla), la [[Marconi Company]] (més purament multinacional que italiana), les alemanyes [[AEG]], [[Telefunken]], [[Siemens AG]] i [[Braun]] (esta última, més tardana, deu el seu nom a [[Max Braun]], no al físic [[Carl Ferdinand Braun]]) o les japoneses [[Mitsubishi]], [[Matsushita]] (Panasonic) [[Sanyo]] o [[Sony]] (estes últimes posteriors a la segona guerra mundial). Fins i tot en països chicotets, pero desenrollats, el sector elèctric i l'electrònica de consum tingueren presència primerenca i destacada en els processos de concentració industrial, com són els casos de l'holandesa [[Philips]] i la finlandesa [[Nokia]]. | La indústria elèctrica creix en la [[societat de consum]] de masses i passa a la fase del capitalisme monopolista de les grans corporacions [[multinacionals]] de tipo [[holding]], com les nord-americanes [[General Electric]] (derivada de la companyia d'Edison) i [[Westinghouse Electric]] (derivada de la de Westinghouse i Tesla), la [[Marconi Company]] (més purament multinacional que italiana), les alemanyes [[AEG]], [[Telefunken]], [[Siemens AG]] i [[Braun]] (esta última, més tardana, deu el seu nom a [[Max Braun]], no al físic [[Carl Ferdinand Braun]]) o les japoneses [[Mitsubishi]], [[Matsushita]] (Panasonic) [[Sanyo]] o [[Sony]] (estes últimes posteriors a la segona guerra mundial). Fins i tot en països chicotets, pero desenrollats, el sector elèctric i l'electrònica de consum tingueren presència primerenca i destacada en els processos de concentració industrial, com són els casos de l'holandesa [[Philips]] i la finlandesa [[Nokia]]. | ||
=== Hendrik Antoon Lorentz: Les transformacions de Lorentz (1900) i l'efecte Zeeman (1902) === | === Hendrik Antoon Lorentz: Les transformacions de Lorentz ([[1900]]) i l'efecte Zeeman ([[1902]]) === | ||
[[Archiu:Einstein en Lorentz.jpg|thumb|100px|left|[[Lorentz]] en [[Albert Einstein|Einstein]] | [[Archiu:Einstein en Lorentz.jpg|thumb|100px|left|[[Lorentz]] en [[Albert Einstein|Einstein]] en 1921]] | ||
{{principal|Efecte Zeeman}} | {{principal|Efecte Zeeman}} | ||
El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] (1853-1928) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]]. Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria després expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]]. Nomenà [[Pieter Zeeman]] el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir | El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] ([[1853]]-[[1928]]) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]]. | ||
Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria després expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]]. | |||
Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com a el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref> | |||
=== Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric (1905) === | === Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric (1905) === | ||