Diferència entre les revisions de "Història d'Andorra"
| Llínea 200: | Llínea 200: | ||
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana === | === La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana === | ||
Es pot dir que la vida a | Es pot dir que la vida a | ||
Andorra a l’Alta Edat | Andorra a l’Alta Edat Mijana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una | ||
alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la | alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la | ||
cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no | cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no | ||
permet donar en | permet donar en exactitut la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, en la | ||
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que | signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que | ||
oscilava entre 1700 i | oscilava entre 1700 i | ||
| Llínea 209: | Llínea 209: | ||
La població és distribuïda | La població és distribuïda | ||
en | en núcleus situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per | ||
l’agricultura. Malgrat les dificultats | l’agricultura. Malgrat les dificultats | ||
climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i | climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i | ||
| Llínea 218: | Llínea 218: | ||
fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp). | fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp). | ||
La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es | La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es | ||
van construir durant els segles XI i X | van construir durant els segles XI i X numerosos molins d’aigua per | ||
moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la | moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la | ||
població. | població. | ||
A banda de l’[[agricultura]] i la [[ramaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[ | A banda de l’[[agricultura]] i la [[ramaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metalúrgia]] van prenent | ||
cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]] | cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]] | ||
es van | es van instalant | ||
progressivament fins a imposar-se | progressivament fins a imposar-se | ||
com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar | com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar | ||
| Llínea 231: | Llínea 231: | ||
camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en | camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en | ||
la construcció dels molins. A mesura que va acabant el Baix Medieval, i que la | la construcció dels molins. A mesura que va acabant el Baix Medieval, i que la | ||
població va en | població va en aument, els serfs deixen de pagar imposts (se’ls concedeixen | ||
“franquícies”) ya que els seus senyors els en dispensen pel fet de contribuir al | “franquícies”) ya que els seus senyors els en dispensen pel fet de contribuir al | ||
repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic | repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic | ||
que aporta la metalúrgia, molts serfs "compren" la seua llibertat. Cap al final | que aporta la metalúrgia, molts serfs "compren" la seua llibertat. Cap al final | ||
del Medieval, | del Medieval, esta actitut ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instal·lat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clergat|clergats]] i [[Noblesa|nobles]]. A | ||
Andorra en concret | Andorra en concret este fenomen es tradueix en la cessió de privilegis | ||
administratius, econòmics i institucionals (vegeu-ne més a Consell de la Terra) | administratius, econòmics i institucionals (vegeu-ne més a Consell de la Terra) | ||
als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns). | als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns). | ||
Quant a mentalitats i manera de | Quant a mentalitats i manera de vore la vida, la població andorrana estava altament marcada per la | ||
concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una | concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una | ||
importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més | importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més | ||
| Llínea 264: | Llínea 264: | ||
començar un procés de recuperació que es reflecteix en la demogràfica, economia | començar un procés de recuperació que es reflecteix en la demogràfica, economia | ||
i expansió religiosa. El papa Gregori VI contribueix en aquest procés | i expansió religiosa. El papa Gregori VI contribueix en aquest procés | ||
mitjançant el desplegament de | mitjançant el desplegament de monasteris i temples. El terme romànic va ser | ||
adoptat pels erudits del segle XIX que van considerar les manifestacions artístiques | adoptat pels erudits del segle XIX que van considerar les manifestacions artístiques | ||
d’aquesta època com deutores de l’art de l’Antiga Roma, ya que imiten elements | d’aquesta època com deutores de l’art de l’Antiga Roma, ya que imiten elements | ||
romans. L’art romànic | romans. L’art romànic utilisa pintures murals sobretot a les naus, als absis i | ||
a les criptes. | a les criptes. | ||