Diferència entre les revisions de "Marie Curie"

'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fon una [[física]] i [[química]] polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fon la primera a amprar el terme radioctivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] el 1903, junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. L'any 1911 va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>

Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polonés. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, el 1898, la nomenà [[poloni]] com a homenage en el seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>

[[Archiu:Sklodowski Family Wladyslaw and his daughters Maria Bronislawa Helena.jpg|thumb|left|Władysław Skłodowski en les seves filles ''(d'esquerra a dreta)'' Maria, Bronisława i Helena.]]

[[Fitxer:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa on va néixer Maria Skłodowska, a ''ulica Freta'', al barri de la''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]

Maria Sklodowska va néixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu avi, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu avi, Józef Skłodowski, havia estat un respectat professor a [[Lublin]] on, entre d'altres, havia sigut mestre del futur novel·lista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos gimnasos per a nens de Varsòvia. La seva mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de noies de Varsòvia; patia [[tuberculosi]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seva mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seva mare i germana, fou la causa que Maria abandonés el [[catolicisme]] i fos [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>  

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola on la seva mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment en la història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ja llegia perfectament.  

Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, d'on es va graduar el 12 de juny de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i després, juntament en el seu pare, visqué a Varsòvia, on van rebre algunes classes particulars. A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe, i es va destacar per influir en les seves companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava hi havia el [[rus]], el polonès, l'[[alemany]] i el [[francès]].

En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, després de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seva llengua i els seus costums. Juntament en la seva germana Helena, Maria assistia a classes clandestines ofertes en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>

Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus béns i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Aquest fet condemnà Maria, les seves germanes grans i el seu germà, a una difícil lluita per seguir endavant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>

Maria va arribar a un acort en la seua germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława a París, a canvi d'un ajut semblant però a la inversa, dos anys després.<ref>Marie Curie. ''Autobiography''.</ref> Per aquest motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat a [[Cracòvia]]; després, durant dos anys a Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentre treballava per a la família d'aquest, ella es va enamorar del seu fill, [[Kazimierz Zorawski]] (un futur eminent matemàtic polonès), que aquest correspongué. Els seus pares, però, van rebutjar la idea que el seu fill es casés en una parent pobre, i Kazimierz fou incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre la feina d'institutriu.<ref>Susan Quinn. ''Marie Curie: A Life''.</ref> Va trobar una altra feina en la família Fuchs, a [[Sopot]], a la costa de la [[mar Bàltica]], on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament la seva germana.  

[[Fitxer:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, a l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucli antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'aquest edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, el 1890-1891.]]  

A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells a París. Maria es va negar perquè no podia pagar la matrícula de la universitat i, a més, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a la tardor de 1891, tutoritzant i estudiant a la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seva formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de la Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], a [[Sant Petersburg]].<ref>Un altre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>