Canvis

1837 bytes afegits ,  00:23 10 nov 2014
sense resum d'edició
Llínea 61: Llínea 61:  
=== Carrera com escritor ===
 
=== Carrera com escritor ===
 
==== Londres ====
 
==== Londres ====
Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units|estadounidenc]], qui colaborà en la novela ''Naulahka''.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> En [[1891]], per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a [[Suràfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les [[febres tifoidees]], decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per [[telegrama]] a la germana de Wolcott, Caroline.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, ''Life's Handicap''.
+
Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela ''La llum que s'apaga''; i també coneixqué a [[Wolcott Balestier]], un escritor i editor [[Estats Units|estadounidenc]], qui colaborà en la novela ''Naulahka''.<ref name="Gilmour, David. 2002."/><ref>El nom del títul està incorrectament escrit; correctament seria ''Naulakha'', que significa lliteralment 'Nou Lakh (noucents mil) [[Rupia|rupies]]', en [[Idioma hindi|hindi]].</ref> En [[1891]], per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a [[Suràfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les [[febres tifoidees]], decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per [[telegrama]] a la germana de Wolcott, Caroline.<ref name="Gilmour, David. 2002."/> Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, ''Life's Handicap''.
    
==== Matrimoni i lluna de mel ====
 
==== Matrimoni i lluna de mel ====
 
El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els RECIÉN casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.
 
El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els RECIÉN casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.
 +
 +
==== Estats Units ====
 +
[[Image:Kiplingseastcoast2.JPG|thumb|Localisacions de Kipling en Estats Units]]
 +
En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.
 +
 +
En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua propia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
 +
 +
Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela cridada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
 +
 +
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>
    
== Obres ==
 
== Obres ==
8229

edicions