Diferència entre les revisions de "Iglésia d'El Salvador de Borriana"

'''L’iglesia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] és un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.  

[[Jaume I]] a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.  

== Elements mes interessants ==

Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:  

*Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del [[sol]] i en capelles entre els contraforts.  

*Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.  

Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclàssica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.

== Historia ==

Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construït en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en época posterior ([[segle XVIII]]).  

Per últim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.

En les intervencions artistiques dels restauradors per a l'exposicio de La [[Llum de les Imagens]], se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de [[1969]] monument nacional.