Diferència entre les revisions de "Jocs Olímpics" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de [[Jocs Olímpics de Berlin 1916|1916]], [[Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1940|1940]] i [[Jocs Olímpics de Londres 1944|1944]], a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]].

Els Jocs Olímpics d'hivern es ~~van~~ realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data ~~van~~ començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.

Els Jocs Olímpics d'hivern es varen realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data varen començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.

Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], l'any [[2010]].

Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], en l'any [[2010]].

== Antics Jocs Olímpics ==

Llínea 16:

Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ''ekecheiria'' o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al [[calendari helènic]] i es considera l'any 776 a. C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 a. C. i el 704 a. C.

A partir de llavors, els Jocs ~~van~~ prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es ~~van~~ celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es ~~van~~ prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se ~~van~~ anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].

A partir de llavors, els Jocs varen prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es varen celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es varen prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se varen anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].

En Olímpia es ~~van~~ arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.

En Olímpia es varen arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.

== Jocs Olímpics Moderns ==

Els Jocs Olímpics Moderns ~~van~~ ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, ~~van~~ fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] ~~van~~ quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també ~~van~~ fer resorgir a la llum, l'esperit i la glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.

En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho a França. Fon aixina que a Grècia es ~~van~~ efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el 15 de novembre de [[1870]], el 18 de maig de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara ~~llest~~ per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.

Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, després del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.

Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en 1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.

El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot el món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món. en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de [[Jocs Olímpics de Berlin 1916|1916]], [[Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1940|1940]] i [[Jocs Olímpics de Londres 1944|1944]], a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]].
-Els Jocs Olímpics d'hivern es van realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data van començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.
+Els Jocs Olímpics d'hivern es varen realisar per primera vegada en [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924|1924]], en la localitat [[França|francesa]] de [[Chamonix]]. Originàriament realisats com a part del [[Jocs Olímpics de París 1924|event d'estiu]], el COI els va considerar com un acontenyiment separat retroactivament, i des d'eixa data varen començar a realisar-se en el mateix any que els Jocs originals. Posteriorment, a fi de potenciar el desenrollament dels acontenyiments hivernals, el COI va decidir desfasar la realisació dels Jocs Olímpics d'hivern a partir de [[Jocs Olímpics de Lillehammer 1994|Lillehammer 1994]]. Des d'eixa data, els Jocs Olímpics Hivernals es realisen en els anys parixes entre dos Jocs d'Estiu. En [[2007]], el COI va decidir incorporar un nou tipos d'acontenyiment: els [[Jocs Olímpics Jovenils]], que començaran a celebrar-se a partir de [[2010]] i [[2012]] en les seues edicions d'estiu i hivern, respectivament.
-Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], l'any [[2010]].
+Els pròxims [[Jocs Olímpics d'Estiu]] se celebraran en [[Londres]], [[Anglaterra]], l'any [[2012]], mentres que els pròxims [[Jocs Olímpics d'hivern]] se celebraran en [[Vancouver]], [[Canadà]], en l'any [[2010]].
 == Antics Jocs Olímpics ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ''ekecheiria'' o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al [[calendari helènic]] i es considera l'any 776&nbsp;a.&nbsp;C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884&nbsp;a.&nbsp;C. i el 704&nbsp;a.&nbsp;C.
-A partir de llavors, els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es van celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es van prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se van anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].
+A partir de llavors, els Jocs varen prendre ràpidament una major rellevància en l'antiga Grècia, conseguint el seu zenit en els sigles [[sigle VI a. C.|sext]] i [[sigle V a. C.|quinto]] a. C. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment [[religió|religiosa]], en concursos alternats en [[sacrifici]]s'i cerimònies en honor a [[Zeus]], (la [ de la qual[Estàtua de Zeus en Olímpia|estàtua]] s'alçava majestuosament en Olímpia) i a [[Pélope]], héroe diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seua llegendària carrera de carros i en l'honor de la qual es varen celebrar. El número d'acontenyiments va aumentar fins a vint, i les celebracions es varen prolongar durant diversos dies. Les primeres competències es basaven en carreres a peu, i més tart se varen anar introduint la [[lluita]]; el [[pentatló]], prova de diversos acontenyiments que incloïa [[llançament de javalina]], [[llançament de disc]] i [[salt de llongitut]]; el [[pankration]]; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com [[música]], [[poesia]] i [[dansa]].
-En Olímpia es van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.
+En Olímpia es varen arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador cristià [[Teodosi I]] els va abolir l'any [[393]] per considerar-los pagans.
 == Jocs Olímpics Moderns ==
-Els Jocs Olímpics Moderns van ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.
+Els Jocs Olímpics Moderns varen ser restablits en el seu aspecte deportiu en [[1896]] pel [[Pierre de Coubertin|Baró de Coubertin]] i fins a l'actualitat seguixen practicant-se.
-En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, van fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] van quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també van fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.
+En [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la  glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls.
-Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho a França. Fon aixina que a Grècia es van efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el 15 de novembre de [[1870]], el 18 de maig de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].
+Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és cridat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec cridat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]].
-L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara llest per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.
+L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda.
 Emocionat en l'esplendor de l'antiga Grècia i la bellea dels Jocs Olímpics, [[Evangelis Zappas]], que residia en [[Romania]], primer va contribuir al proyecte i, després del primer fracàs, a la seua mort va llegar la seua fortuna sancera per al renaiximent dels Jocs Olímpics a Grècia.
-Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en 1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.
+Encara que els jocs que van formar part d'este primer intent no van conseguir l'èxit - hem de recordar que el primer es va fer en [[1859, trenta-set anys abans dels primers Jocs Olímpics Moderns oficialment -, van formar un llaç d'unió entre el passat i el futur.
 El [[baró Pierre de Coubertin]] va escriure, a principis del [[sigle XX]]: “''Olímpia i les Olimpiades són símbols d'una civilisació sancera, superior a països, ciutats, héroes militars o religions ancestrals''”. Sent cadet de l'Acadèmia Militar de St. Cyr, el noble Gal va renunciar als seus estudis de ciències polítiques i es va interessar per la sociologia i l'educació. Va viajar per tot el món i va quedar impressionat per l'interés dels [[anglosajó|anglosajons]] (anglesos i nort-americans) en els deports. Atret pels treballs d'exploració en Olímpia, i pels vans esforços per reviure els Jocs Olímpics fets a Grècia per Zappas, i en la creència que la competència deportiva podia produir l'enteniment internacional, es va dedicar a la tasca de reviure, ell mateix, els Jocs Olímpics, en la participació de tots els països del món.  en l'ànim i la colaboració del sacerdot catòlic [[Henri Didon]] , que seria l'inspirador del lema olímpic "Citius, Altius, Fortius" (Més ràpit, Més Alt, Més fort).