Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"

De mica en mica es va produint un canvi llingüístic en estes territoris, i després d'una etapa de [[bilingüisme]] entre el [[llatí]] i les llengües indígenes, el +[[llatí]] s'acaba imponent. No obstant això, s'observen en el [[llatí]] parlat decada territori particularitats frut de la influència de les llengües indígenes que s'hi parlaven (substrat). D'esta manera, des d'un primer moment hi ha diferències entre el [[llatí]] parlat en la [[península Ibèrica]] i el d'[[Itàlia]]. I encara, dins el llatí de la Península també hi ha diferències (era diferent el [[llatí]]parlat a una zona del parlat en una atra). Els parlants, pero, no tenien encara consciència d'estes diferències.

L'[[imperi romà]], al llarc del [[segle V]] d.C., començà a descompondre's, i també la unitat que representava el [[llatí]], i este fet donà pas al naiximent de les [[llengües romàniques]], algunes de les quals són: el [[portugués]], el [[castellà]], el [[català]], l'[[occità]], el [[francés]], el [[Llengua sarda|sart]], l'[[italià]], el [[rumà]], el [[baleà]] i el [[valencià]]. El conjunt d'estes llengües, o el lloc on es parlen, és el que es coneix com a [[Romania]]. La [[Romania]] es dividix endos blocs: 1) l'oriental ([[italià]] i [[rumà]]) i 2) l'occidental ([[portugués]], [[castellà]], [[català]], [[occità]], [[francés]], [[Llengua sarda|sart]] i [[reto-romànic]]).