Diferència entre les revisions de "Uiquilliteratura:Iliada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

L'ancià porta presents infinits; té en les seues mans un ceptre d'or voltat ab les bandes del deu que dispara llunt els darts; implora a tots los Grecs, i sobretot als dos Atrides, caudills dels guerrers.

:-¡Atrides i demés aqueus de belles '''grebas'''! Els deus, que posseïxen olímpics palaus, vos permeten destruir la ciutat de Príam i retornar feliçment a la pàtria! Poseu en llibertat a la meua filla i rebau el rescat, venerant al fill de Zeus, a Apolo, el que ferix

des de llunt.

Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; mes l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:

:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes després, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de

la seua pàtria, treballant en el teler i @aderezar el meu llit. Pero vés-te; no m'irrites, per a que pugues anar-te més sa i estalvi. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anara en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:

:-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a *Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!

[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]

[[Categoria:Uiquilliteratura:Grècia]]

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 L'ancià porta presents infinits; té en les seues mans un ceptre d'or voltat ab les bandes del deu que dispara llunt els darts; implora a tots los Grecs, i sobretot als dos Atrides, caudills dels guerrers.
+:-¡Atrides i demés aqueus de belles '''grebas'''! Els deus, que posseïxen olímpics palaus, vos permeten destruir la ciutat de Príam i retornar feliçment a la pàtria! Poseu en llibertat a la meua filla i rebau el rescat, venerant al fill de Zeus, a Apolo, el que ferix
+des de llunt.
+Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; mes l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:
+:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes després, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de
+la seua pàtria, treballant en el teler i @aderezar el meu llit. Pero vés-te; no m'irrites, per a que pugues anar-te més sa i estalvi. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anara en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:
+:-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a *Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!
 [[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]
 [[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]
 [[Categoria:Uiquilliteratura:Grècia]]