Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"

Sense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''verps incoatius''' son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
Els '''verps incoatius''' són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.


Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''.
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''.


Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: ''bollir'', ''collir'', ''cosir'', ''eixir'', ''fugir'', ''morir'', ''obrir'', ''omplir'', ''sentir'', ''tossir'', alguns com ''tossir'' i ''cosir'' son irregulars con canvi d'''O'' a ''U''.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: ''bollir'', ''collir'', ''cosir'', ''eixir'', ''fugir'', ''morir'', ''obrir'', ''omplir'', ''sentir'', ''tossir'', alguns com ''tossir'' i ''cosir'' són irregulars con canvi d'''O'' a ''U''.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''