Diferència entre les revisions de "Francesc (Papa)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Pope Francis South Korea 2014.png|thumb|250px|Francesc]]

'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. ~~Tras~~ la ~~renuncia~~ al càrrec de [[Benet XVI]], ~~fou~~ triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de ~~conclave~~.

'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Depuix la renúncia al càrrec de [[Benet XVI]], fon triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de cònclau.

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] ~~fou~~ ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] ~~sigué~~ el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] ~~fou~~ rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de ~~juni~~]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat ~~tras~~ la seua mort, el [[28 de febrer]] de [[1998]], es va convertir també en el gran ~~canciller~~ de l'Universitat ~~Católica~~ d'Argentina.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat darrere de la seua mort, el [[28 de febrer]] de [[1998]], es va convertir també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Pope Francis South Korea 2014.png|thumb|250px|Francesc]]
-'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Tras la renuncia al càrrec de [[Benet XVI]], fou triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de conclave.
+'''Francesc''' (en [[llatí]] ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]]; [[17 de decembre]] de [[1936]]) és el 266º i actual [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Depuix la renúncia al càrrec de [[Benet XVI]], fon triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de cònclau.
-Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fou ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] sigué el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fou rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
+Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Máxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de San Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
-La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juni]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat tras la seua mort, el [[28 de febrer]] de [[1998]], es va convertir també en el gran canciller de l'Universitat Católica d'Argentina.
+La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Arxidiocesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en el episcopat darrere de la seua mort, el [[28 de febrer]] de [[1998]], es va convertir també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
 == Enllaços externs ==