Diferència entre les revisions de "País Vasc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 86:

Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, ~~després~~ de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.

==== Vascons ====

Llínea 135:

* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any [[1200]], acata la llegislació real de Castella.

* A partir de [[1463]], ~~després~~ de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

=== Les guerres de Manderizos ===

Llínea 157:

=== Edat Contemporànea ===

Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo ~~després~~ de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

E l'actualitat, ~~després~~ de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

E l'actualitat, despuix de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

== Denominació ==

@@ Llínea 86: / Llínea 86: @@
 Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].
-És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, després de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.
+És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.
 ==== Vascons ====
@@ Llínea 135: / Llínea 135: @@
 * Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any [[1200]], acata la llegislació real de Castella.
-* A partir de [[1463]], després de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.
+* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.
 === Les guerres de Manderizos ===
@@ Llínea 157: / Llínea 157: @@
 === Edat Contemporànea ===
-Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo després de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].
+Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].
-E l'actualitat, després de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.
+E l'actualitat, despuix de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.
 == Denominació ==