L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

← Edició anteriorEdició següent →
desferPosmo (Discussió | contribucions)
Administradors
8229 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
m Revertides les edicions de 2.136.172.18 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian
Llínea 3: Llínea 3:
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster]] '''
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster]] '''


'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fou un poeta, assagista i historiador valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme valencià no espanyolista i en la promoció del terme polític ''[[País Valencià]]'', . Malgrat que és conegut per l'assaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' en [[1962]]), no és la seva principal obra.
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' (Mosatros, els valencians) en [[1962]])


== Biografia ==
== Biografia ==


La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carlista]]), que va aprendre l'ofici de tallista d'imàgens i exercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetres cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularitzen en el panorama assagístic de les últimes èpoques. Comença publicant poesies al Grup Torre als anys 40, que dirigien els en aquella època catalanistes Xavier Casp i Miquel Adlert.  
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.  


En 1960, Joan Fuster, intentava viure de l'escritura publicant articles, en castellà i en valencià, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], a Las Provincias, a Jornada, a Destino, a El Correo Catalán, etc. passant posteriorment a escriure a La Vanguardia. En un article d'agost de 1960, Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escriptor, o voler viure de l'escriptura: El fi, justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic.  
En 1960, Joan Fuster, intentava viure de l'escritura publicant articuls, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: El fi, justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic.  


<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>  
<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>  


A en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:  
Ya en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:  


<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco : no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>   
<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco : no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>   


Si be per l'època que va escriure el seu assaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' es declarava [[liberalisme|liberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròleg a la segona edició.</ref> en la seua primeríssima joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangista d'Espanya" com tothom ja que era obligatori. <ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de València]] ''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.  
Si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.  


Va ser víctima de dos atemptats terroristes, així com de la intolerància neofeixista blavera durant els anys 70 i 80. El terroristes mai van ser detinguts.
Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
Era un gran lector i un gran col·leccionista de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sencer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.




Llínea 28: Llínea 26:
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:


=== Assaig ===
=== Ensaig ===


*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
Llínea 37: Llínea 35:
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. València, Lo Rat Penat, 1957
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
*''Un món per a infants''. València, 1959
*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
Llínea 48: Llínea 46:
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
*''Poetes, moriscos i capellans''. València, L'Estel, 1962
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
Llínea 55: Llínea 53:
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
*''Combustible per a falles''. València, Garbí, 1967
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967  
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967  
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969  
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969  
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969  
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969  
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971  
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971  
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
Llínea 73: Llínea 71:
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
*''El blau en la senyera''. València, Tres i Quatre, 1977
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
*''Destinat (sobretot) a valencians''. València, Tres i Quatre, 1979
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
*''Notes d'un desficiós''. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
*''País Valencià, per què?''. València, Tres i Quatre, 1982
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
*''Sagitari''. València, Diputació de València, 1984
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' València, Tres i Quatre, 1985  
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985  
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989  
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989  
*''Textos d'exili''. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991


=== Poesia ===
=== Poesia ===


*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948  
*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948  
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949  
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949  
*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
*''Va morir tan bella''. València, 1951
*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953  
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953  
*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987
*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987




Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Joan_Fuster»