Canvis

m
Text reemplaça - 'despres' a 'despuix'
Llínea 8: Llínea 8:  
[1068] Ali Ben Mugehid (Segon emir de Denia) : ‘Hablo la lengua (romance valenciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. (A. Huici : Historia musulmana de Valencia y su Reino)  
 
[1068] Ali Ben Mugehid (Segon emir de Denia) : ‘Hablo la lengua (romance valenciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. (A. Huici : Historia musulmana de Valencia y su Reino)  
   −
[1095] En la Crónica General del Campejador, despres d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587).  
+
[1095] En la Crónica General del Campejador, despuix d’apoderar-se de Valéncia : ‘encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros’, ya que ‘fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres …’. (Menéndez Pidal: “Primera Cronica General de España” pag. 587).  
    
== Sigle XII – de les harges al romanç ==
 
== Sigle XII – de les harges al romanç ==
Llínea 36: Llínea 36:  
[1250] “Carta puebla de los moros de Uxó” escrito en romance valenciano, dice: ‘En el nom de Deu piados e misericordios, oracio feta per nostre senyor Dios sobre tots los apostols …’.  
 
[1250] “Carta puebla de los moros de Uxó” escrito en romance valenciano, dice: ‘En el nom de Deu piados e misericordios, oracio feta per nostre senyor Dios sobre tots los apostols …’.  
   −
[1261] Els Furs del Reine de Valencia, que es trobem en la vitrina d’honor del Salo Foral de Valéncia, varen ser escrits en llatí, despres per a que els valencians de tot el Regne els entenguerem i poguerem cumplirlos, ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava, el Romanç. Més de cent voltes apareéis al furs, ‘…arromançat pero lo senyor rey …’.  
+
[1261] Els Furs del Reine de Valencia, que es trobem en la vitrina d’honor del Salo Foral de Valéncia, varen ser escrits en llatí, despuix per a que els valencians de tot el Regne els entenguerem i poguerem cumplirlos, ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava, el Romanç. Més de cent voltes apareéis al furs, ‘…arromançat pero lo senyor rey …’.  
 
Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ………  
 
Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ………  
   Llínea 214: Llínea 214:  
[1579] Jorge de Montemayor en la traducción al castellano de "Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano". Incluyó en el libro un "vocabulario valenciano-castellano para ntendimiento de estos ultimos").  
 
[1579] Jorge de Montemayor en la traducción al castellano de "Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano". Incluyó en el libro un "vocabulario valenciano-castellano para ntendimiento de estos ultimos").  
   −
[1580] Onofre Pou : “Thesaurus Puerilis”, nota introductoria diu ‘...Esta primer lo vulgar en llengua Cathalana, y valenciana, y despres lo llati...’.  
+
[1580] Onofre Pou : “Thesaurus Puerilis”, nota introductoria diu ‘...Esta primer lo vulgar en llengua Cathalana, y valenciana, y despuix lo llati...’.  
    
[1586] “Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colombia” (foli 977, vers), consta: ‘...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian...’.  
 
[1586] “Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colombia” (foli 977, vers), consta: ‘...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian...’.  
Llínea 713: Llínea 713:  
1576. Valencia (Registres de l’any 1576) Que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa está en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada y que conforme a fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que primero se traduzca en lengua valenciana proveyó... “Con los fueros en la mano”, articul de Vte. Giner Boira en “Las Provincias” ; dimarts 8 de desembre de 1981, pag. 5.
 
1576. Valencia (Registres de l’any 1576) Que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa está en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada y que conforme a fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que primero se traduzca en lengua valenciana proveyó... “Con los fueros en la mano”, articul de Vte. Giner Boira en “Las Provincias” ; dimarts 8 de desembre de 1981, pag. 5.
   −
1580. Barcelona. ...Esta primer lo vulgar en llengua Cathalana, y valenciana, y despres lo llati... Pou, Onofre: “Thesaurus Puerilis”, nota introductòria; Barcelona, 1580
+
1580. Barcelona. ...Esta primer lo vulgar en llengua Cathalana, y valenciana, y despuix lo llati... Pou, Onofre: “Thesaurus Puerilis”, nota introductòria; Barcelona, 1580
    
1586. Valencia ...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian... Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colòmbia (foli 977, vers). Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, peg. 61.
 
1586. Valencia ...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios le entendian... Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la predicació de Sant Lluys Bertran en Colòmbia (foli 977, vers). Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, peg. 61.
Llínea 787: Llínea 787:  
Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)
 
Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)
   −
Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren mes d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despres se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despres de la conquista de Mallorca tambe per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)
+
Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren mes d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despuix se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despuix de la conquista de Mallorca tambe per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)
    
La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)
 
La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)
Llínea 809: Llínea 809:  
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
   −
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliteraria. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despres de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
+
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliteraria. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
    
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
 
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
112 355

edicions