Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 39:

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.

La zona no va sofrir, en el [[~~segle~~ V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[~~segle~~ III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[[[1270]]]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[[[1760]]]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[[[1270]]]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.

@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
-La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[[[1270]]]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[[[1760]]]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
+La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[[[1270]]]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
 En [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.