Diferència entre les revisions de "Guerra de Successió" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon el archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com rei d'[[Espanya]].

Llínea 14:

Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].

Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de [[1714]].

Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el [[11 de setembre]] de [[1714]].

== L'absolutisme borbònic ==

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon el archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.
-[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
+[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), despuix de la qual ocuparen [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
 En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com rei d'[[Espanya]].
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].
-Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de [[1714]].
+Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], despuix de catorze mesos de sege, el [[11 de setembre]] de [[1714]].
 == L'absolutisme borbònic ==