Diferència entre les revisions de "Exodo Jujeny" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Al retirar-se l’eixercit sol quedarà camp raso davant de l’enemic, que no deurà de trobar casa, aliments, animals de transport, objectes de [[ferro]], efectes mercantils ni, manco, gent. Quines no complixquen l’orde seran fusilats, i les seuas facendes i mobles cremats. Les classes populars es preguen a l’exodo sense necessitat de compulsió. No ocorre lo mateix en la classe principal. Alguns conseguixen amagar-se en espera de Tristà; atres decidixen obedir a Belgrano i anar-se en els bens que puguen salvar, per al qual Belgrano lis facilita carretes.

En [[agost]] es produïx l’invasió de l’eixercit espanyol, compost de 3.000 ~~homens~~, a les ordens del general Piu Tristà,

En [[agost]] es produïx l’invasió de l’eixercit espanyol, compost de 3.000 hòmens, a les ordens del general Piu Tristà,

Els voluntaris de Díaz Vélez, que hi havien anat a Humahuaca a vigilar l’entrada de Tristà i tornaren en la noticia de l’imminent invasió, i seran els encarregats de cuidar la retaguardia.

En la nit del [[22 d’agost]] es va impartir l’orde definitiva de abandonar el poble i al trenc d’alba del dia 23, en les vores del [[riu]] Xibi Xibi es va reunir la multitut per a deixar la ciutat baix l’autoritat del General [[Manuel Belgrano]], deixant [[Jujuy]] en una soletat immensa, llançant la seua famosa proclama:

Llínea 13:

[[Jujuy]] respon heroicament al cridat patriotic. Els pobladors seguiren a Belgrano carregant mobles, ensers i arreant lo guanyat en tropell.

El [[24 ~~d’agost~~]] entrava la vanguarda realista en [[Jujuy]] trobant camp raso. Les flames hi havien devorat les collites i en els carrers de la ciutat es cremaven aquells objectes que no pogueren ser transportats. Tot era desolació i desert.

El [[24 d'agost]] entrava la vanguarda realista en [[Jujuy]] trobant camp raso. Les flames hi havien devorat les collites i en els carrers de la ciutat es cremaven aquells objectes que no pogueren ser transportats. Tot era desolació i desert.

Piu Tristà en una part de l’eixercit va proseguir a Tucumán i en el poble deixà homens i un Governador, el General Juan Ramírez.

El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint ~~de el~~ restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit.

El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint del restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit.

L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]].

L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del [[24 de setembre]] i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]].

Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] despuix de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Al retirar-se l’eixercit sol quedarà camp raso davant de l’enemic, que no deurà de trobar casa, aliments, animals de transport, objectes de [[ferro]], efectes mercantils ni, manco, gent. Quines no complixquen l’orde seran fusilats, i les seuas facendes i mobles cremats. Les classes populars es preguen a l’exodo sense necessitat de compulsió. No ocorre lo mateix en la classe principal. Alguns conseguixen amagar-se en espera de Tristà; atres decidixen obedir a Belgrano i anar-se en els bens que puguen salvar, per al qual Belgrano lis facilita carretes.
-En [[agost]] es produïx l’invasió de l’eixercit espanyol, compost de 3.000 homens, a les ordens del general Piu Tristà,
+En [[agost]] es produïx l’invasió de l’eixercit espanyol, compost de 3.000 hòmens, a les ordens del general Piu Tristà,
 Els voluntaris de Díaz Vélez, que hi havien anat a Humahuaca a vigilar l’entrada de Tristà i tornaren en la noticia de l’imminent invasió, i seran els encarregats de cuidar la retaguardia.
 En la nit del [[22 d’agost]] es va impartir l’orde definitiva de abandonar el poble i al trenc d’alba del dia 23, en les vores del [[riu]] Xibi Xibi es va reunir la multitut per a deixar la ciutat baix l’autoritat del General [[Manuel Belgrano]], deixant [[Jujuy]] en una soletat immensa, llançant la seua famosa proclama:
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 [[Jujuy]] respon heroicament al cridat patriotic. Els pobladors seguiren a Belgrano carregant mobles, ensers i arreant lo guanyat en tropell.
-El [[24 d’agost]] entrava la vanguarda realista en [[Jujuy]] trobant camp raso. Les flames hi havien devorat les collites i en els carrers de la ciutat es cremaven aquells objectes que no pogueren ser transportats. Tot era desolació i desert.
+El [[24 d'agost]] entrava la vanguarda realista en [[Jujuy]] trobant camp raso. Les flames hi havien devorat les collites i en els carrers de la ciutat es cremaven aquells objectes que no pogueren ser transportats. Tot era desolació i desert.
 Piu Tristà en una part de l’eixercit va proseguir a Tucumán i en el poble deixà homens i un Governador, el General Juan Ramírez.
-El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de el restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit.
+El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint del restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit.
-L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]].
+L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del [[24 de setembre]] i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]].
 Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] despuix de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes.