Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | ||
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions | En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions varen ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello. | ||
== Referències == | == Referències == | ||