Diferència entre les revisions de "Real valencià"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. | Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara. | ||
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. | ||
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes. | Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} | {{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}} | ||
La primera acunyació està datada en [[1247]]. | La primera acunyació està datada en l'any [[1247]]. | ||
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló). | La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló). | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
* 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref> | * 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref> | ||
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de l'any [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | ||
== Notes == | == Notes == | ||