Diferència entre les revisions de "Tractat d'Almizra"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Text reemplaça - 'perquè' a 'perqué' |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en el [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)|sege en Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar. | L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en el [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)|sege en Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar. | ||
Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, | Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perqué la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»'' | ||
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà en un fracàs. Pero en canvi el castellà conseguí, poc despuix, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Llavors Jaume I acodí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes atres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant solicità de Jaume I una entrevista, la qual va tindre lloc en Almizra. | L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà en un fracàs. Pero en canvi el castellà conseguí, poc despuix, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Llavors Jaume I acodí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes atres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant solicità de Jaume I una entrevista, la qual va tindre lloc en Almizra. | ||