Diferència entre les revisions de "Moneda jaquesa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos va mantindre la seua llei; posteriorment, [[Jaume I el Conquistador]] la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

Ademés de en Haca, també ~~van~~ ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (davall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Ademés de en Haca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (davall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Cap a [[1340]] la seca des d'on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Cerimoniós]] a [[Saragossa]]. En el sigle XIV els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Cerdenya|sardes]] i [[Córcega|corsos]].

Cap a [[1340]] la seca des d'on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Cerimoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Cerdenya|sardes]] i [[Córcega|corsos]].

==Orige dels diners jaqués==

Llínea 13:

Prové del [[diners (moneda)|dinero]] (llatí ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.

Fins al sigle VIII la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (~~plata~~ i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'or, en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.

Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que ~~van~~ passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'argent, que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que varen passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'[[argent]], que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.

Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners ~~van~~ ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].

Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners varen ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda ~~van~~ anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com ~~van~~ ser el pagament de les [[pàries]].

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda varen anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com varen ser el pagament de les [[pàries]].

Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de [[Sancho Ramírez]], el [[mancuso]] jaqués (''«mancusos iacensis»'' o ''«auro d'Iacca»''), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i van adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta quantitat als [[Estats Pontificis]] despuix del viage del rei aragonés a [[Roma]] de [[1068]]. També va existir moneda divisionària dels diners: el [[óbol]], el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos va mantindre la seua llei; posteriorment, [[Jaume I el Conquistador]] la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.
-Ademés de en Haca, també van ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (davall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>
+Ademés de en Haca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (davall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>
-Cap a [[1340]] la seca des d'on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Cerimoniós]] a [[Saragossa]]. En el sigle XIV els diners jaquesos s'havien  revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Cerdenya|sardes]] i [[Córcega|corsos]].
+Cap a [[1340]] la seca des d'on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Cerimoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien  revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca|mallorquines]], [[Cerdenya|sardes]] i [[Córcega|corsos]].
 ==Orige dels diners jaqués==
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 Prové del [[diners (moneda)|dinero]]  (llatí ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona|navarro]], [[Aragó|aragonés]] i [[Catalunya|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.
-Fins al sigle VIII la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (plata i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'or, en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.
+Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.
-Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que van passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'argent, que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.
+Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que varen passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'[[argent]], que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.
-Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi  Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners van ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].
+Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi  Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners varen ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].
-No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda van anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com van ser el pagament de les [[pàries]].
+No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda varen anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com varen ser el pagament de les [[pàries]].
 Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de [[Sancho Ramírez]], el [[mancuso]] jaqués (''«mancusos iacensis»'' o ''«auro d'Iacca»''), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i van adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta quantitat als [[Estats Pontificis]] despuix del viage del rei aragonés a [[Roma]] de [[1068]]. També va existir moneda divisionària dels diners: el [[óbol]], el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.