Diferència entre les revisions de "Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
=== Segle XX === | === Segle XX === | ||
{{VT|Segunda República | {{VT|Segunda República Espanyola|Guerra civil espanyola|Franquismo}} | ||
A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] | A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de 1830-1840. | ||
Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap | Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es constituì, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]]. | ||
El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939. | El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939. | ||
Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es | Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. | ||
=== Transició i democràcia === | === Transició i democràcia === | ||