Diferència entre les revisions de "Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
-=== Segle XX ===
+=== Sigle XX ===
 {{VT|Segona República Espanyola|Guerra civil espanyola|Franquisme}}
-A principis del [[segle XX]], la [[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a la [[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de 1830-1840.
+A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de 1830-1840.
-Durant la [[Segona República Espanyola]], es van redactar diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es constituì, en el context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. Un dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de València es va dissoldre el 8 de gener de [[1937]].
+Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el ''[[Comité Eixecutiu Popular de València]]'', una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El 23 de juliol del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi al seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de València|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].
-El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a València, convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana va estar completament sota domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes van conquistar [[Vinaròs]], partint així en dos la zona republicana. Les províncies de València i Alacant van ser uns dels últims reductes de la República al moments de la victòria franquista a l'abril de 1939.
+El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en l'abril de [[1939.]]
-Després del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes van començar a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creixement econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].
+En acabant del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].
 === Transició i democràcia ===